Tots i totes les estudiants -i bona part dels professors- porten la informació que sovint necessiten a la butxaca. Estem parlant de l’M-Learning i d’aprofitar els mòbils dins el procés d’ensenyament-aprenentatge. Una de les possibilitats és treballar competències entre els nostres estudiants a través de la creació d’Apps (aplicacions mòbils) pròpies. Aquesta possibilitat és quelcom força innovador dins una aula de Farmàcia i té, ara per ara, un enorme potencial motivador.
Integrar les TIC per ensenyar a fer aplicacions mòbils, permet desenvolupar als estudiants competències clau per a la ciutadania digital i això en justifica el seu ús. Entre aquestes competències destacar la creativitat, el pensament crític, la resolució de problemes i el treball en grup. De fet, la creativitat està present a la nostra quotidianitat, però sovint empresonada per la manca d’activitats docent que permetin desplegar-la. Òbviament, no es tracta de formar programadors, sinó de formar ments obertes i imaginatives amb desig d’aprendre d’una altra manera.
En aquest marc, els darrers dos cursos s’ha treballat col·laborativament amb els estudiants amb dues plataformes de creació d’Apps sense haver d’escriure codi: AppSheet de Google i Glide. L’experiència pedagògica implica que els estudiants, de manera individual, facin la cerca d’informació per a establir els coneixements que hauran d’anar a l’App i els resumeixin mitjançant la selecció de continguts (imatges i text) més adient. Una vegada cada treball individual està prou depurat i homogeneïtzat al format de l’app que han decidit els mateixos estudiants, s’incorpora tota la informació en un full de càlcul compartit (Google Sheet) que farà de base de dades de l’aplicació. S’han establert, alguns estudiants que, per grups, ajuden al disseny i el desenvolupament de l’App. Finalment, cada estudiant participant es pot dur la feina de tots integrada “a la butxaca” amb el valor afegit que representa deixar-ho disponible al Dipòsit Digital de la UB per a futurs estudiants o la societat en general. L’experiència sempre ha resultat molt reeixida.
Sovint sentim termes com immigrants i residents digitals per parlar de professors sèniors i d’estudiants joves, respectivament. Amb tot, la diferència darrerament no és tan notable i cada vegada més hi ha professorat que es queixa de les mancances pel que fa a competències digitals claus dels seus estudiants en contextos claus com són la cerca d’informació. I és que ja hem deixat enrere la Societat de la Informació per estar immersos a la Societat del Coneixement que implica canvis profunds en les maneres de produir i consumir coneixement. El nostre repte com a docents i en referència als nostres alumnes, és aconseguir que ells desenvolupin les habilitats necessàries per servir-se i dominar les tecnologies digitals en benefici seu, i no al revés. És necessari, doncs, crear condicions o escenaris de treball on les tecnologies digitals estiguin presents en totes les matèries de manera transversal fent als estudiants copartícips de la creació de nous materials alhora que treballar l’esperit crític que implica sempre interactuar amb les TIC.
Darrerament, s’ha parlat molt de l’aprenentatge personalitzat i l’aprenentatge adaptatiu basat en dades. No és fàcil definir aquests dos conceptes, però un bon aprenentatge personalitzat haurà d’incloure oferir un aprenentatge combinat efectiu que doni als estudiants la flexibilitat per crear els seus propis itineraris d’aprenentatge i els capacitin per seguir un aprenentatge autodirigit. L’aprenentatge adaptatiu implica un aprenentatge “a mida” que utilitza dades per ajustar el camí, el ritme i el contingut d’un programa d’aprenentatge segons les necessitats de l’estudiant. Si es poden complementar un i altre, es pot arribar a oferir un aprenentatge altament personalitzat que s’orienti als punts forts i febles individuals.
Un qüestionari és un procés estructurat de recollida d’informació a través de la resposta a una sèrie de qüestions de molt diversa tipologia. Usualment, un qüestionari consta d’una sèrie de preguntes (ítems) que l’avaluat ha de respondre en un format determinat. El CV-UB basat en Moodle incorpora aquest mòdul amb una alta versatilitat.
L’autoavaluació i la coavaluació (o avaluació entre iguals) són dos dels recursos actualment més valorats dins el procés d’ensenyament-aprenentatge. És un fet que afavoreix l’aprenentatge entre iguals a més de la interdependència positiva mitjançant una avaluació rigorosa segons els criteris prèviament establerts pel docent i deixant menys marge a la valoració i intuïció del professor.
Una de les eines més interessants de la plataforma Moodle són els “fòrums”. Un fòrum és un lloc on els usuaris poden publicar missatges sobre un tema i on poden aportar informació i opinions relacionades. La conversa és asíncrona, és a dir, que no cal que els usuaris estiguin connectats alhora per participar. És una bona oportunitat d’aprenentatge basat en la cooperació perquè poden participar en els temes de discussió que van apareixent al fòrum del tema.
Actualment, l’ensenyament s’enfronta a una àmplia varietat de desafiaments relacionats amb l’actualització, revisió i desenvolupament de pràctiques pedagògiques que responen a les noves necessitats i característiques d’uns estudiants en constant canvi. Enrere van quedant els models magistrals tradicionals caracteritzats per una relació presencial entre el professor i l’estudiant, on aquest darrer és vist com un subjecte epistemològic passiu i on el coneixement més enllà de construir-se, es transfereix de manera unidireccional entre la figura experta (docent) i l’aprenent (estudiant). La ludificació (o gamificació) és una de les estratègies pedagògiques contemporànies que a poc a poc van adquirint una importància també a la universitat. Estratègies d’aquest tipus gradualment han expandit les fronteres de l’aprenentatge permetent treballar processos bàsics com l’emoció, la motivació i l’autoexigència.
Com a compendi i ampliació de tots els recursos generats entorn del jardí de la facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació del campus de Pedralbes, i amb el treball efectuat pels estudiants de l’assignatura de Plantes Medicinals, Etnobotànica i Bioprospecció, he creat i dissenyat una App que permet consultar-ne totes les plantes des d’un dispositiu mòbil com ara un telèfon mòbil o tauleta. L’aplicació, anomenada “Jardí de la Facultat” explica la gènesi del projecte dut a terme pel GIBAF, permet conèixer els avatars del jardí des del 1958 fins a l’actualitat i dona accés a les 25 espècies emblemàtiques etiquetades in situ amb nom i codi QR. En el darrer apartat, també inclou el catàleg actualitzat de les 77 espècies que hi havia en aquells moments, amb la incorporació a totes d’una imatge de qualitat, l’enllaç a la viquipèdia i a la web Plants of the World Online (POWO), que és una base de dades en línia publicada pel Royal Botanic Gardens, de Kew. El menú superior permet localitzar fàcilment on és aquest jardí pel públic en general i, també, dona accés a dos documents de referència en PDF: un primer de recull històric i un segon on es convida a un itinerari guiat per a fruir d’aquest jardí. Tota la informació al nostre abast i a la nostra butxaca.
Durant el confinament de la pandèmia de la Covid-19 el març de 2020, es va haver de passar de fer classes presencials a classes en línia amb el temps d’un cap de setmana si no es volien interrompre la docència. La solució d’emergència va ser fer les classes en línia, primer amb Skype for Business i, posteriorment, amb Zoom que va pagar el mateix professor. Les classes van passar de durar 50 minuts a durar 1 hora 20 minuts per poder fer el grup del matí i a la tarda en el mateix horari i no s’encavalqués amb altres classes. Tots aquests vídeos van quedar a disposició dels estudiants a través de Microsoft Stream.
Google posa a disposició dels usuaris eines de comunicació i de col·laboració senzilles i eficaces –aplicacions–, anomenades Google Apps. En aquest sentit, l’aplicació Google Docs permet crear i compartir documents de text, fulls de càlcul, presentacions, dibuixos i formularis de manera individual o col·lectiva des d’un entorn web de manera molt estable comparat amb Microsoft Office365.