Sway és una aplicació gratuïta de Microsoft Office365 que serveix per crear presentacions molt visuals de manera alternativa al clàssic Powerpoint. Amb Sway es poden fer presentacions senzilles, ràpides i intuïtives, per tal de motivar a l’estudiant en la manera en què se li ofereix la informació i els coneixements que ha de retenir. Tothom a la UB -estudiants i professorat- té un compte d’Office365 i, per tant, pot accedir fàcilment a aquesta eina.
Amb aquesta finalitat de fer les presentacions més atractives dins la modalitat d’aula inversa, vaig confeccionar una quarantena de Sways amb la totalitat de famílies de plantes medicinals que l’estudiant havia de treballar pel seu compte per, posteriorment, debatre-ho a l’aula. Les presentacions de Sway van ser incloses com a recurs de Moodle (a través del codi de l’editor d’HTML) i també en activitats tipus “Lliçó” per tal que posteriorment cada estudiant es pogués autoavaluar.

Les primeres setmanes de tancament pandèmic de la Covid-19 (març de 2020) van representar tot un repte per l’adequació dels materials docent a una nova realitat virtual. Habitualment, per a la docència universitària utilitzarem presentacions amb dos elements, que ben combinats, multiplicaran el seu poder de comunicació: textos i imatges. Quan fem servir ambdós elements atenem habitualment al contingut que volem transmetre (la informació), i de forma menys habitual parem atenció al que és purament visual com són les imatges que acompanyen aquest text.
Les presentacions amb Powerpoint -o similar- són maneres de facilitar informació combinant imatges i textos en un únic suport (fix o animat) i aquestes poden incloure una diversitat d’elements: text, so, animacions, imatges en moviment, fragments de vídeo, H5P, etc.; encara que en general solen limitar-se a textos i imatges estàtiques.
La Viquipèdia (o Wikipedia) és un recurs molt utilitzat per estudiants universitaris i de fa anys s’ha utilitzat en un nombre significatiu de pràctiques educatives i el seu ús ha esdevingut una activitat formativa habitual en els darrers anys en l’entorn de l’educació superior.
Des de l’any 1994, i sota diferents noms (actualment «Investigación Documental»), he estat oferint un curs de doctorat o, ara, una assignatura en els Màsters de “Investigación, Desarrollo y Control de Medicamentos” i “Nutrició i Metabolisme” que inclou bona part de les competències relacionades amb les necessitats d’informació i de cerca de contingut en entorns digitals.
